El templo griego de Zeus en Olimpia

El Temple de Zeus Olímpic a Olímpia, construït entre 470 i 456 a. C., va ser el model dels temples Clasics grecs d'ordre dòric. El temple es va alçar sobre el santuari més famós de tota Grècia, que havia estat dedicat a les deïtats panhelénicas locals i probablement s'havia establert a finals del període micènic.

El templo albergaba la estatua de Zeus que fue una de las siete maravillas del mundo antiguo.
La estatua criselefantina tenía aproximadamente 13 metros de alto y había sido esculpida por Fidias en su taller de Olimpia.L'edifici va ser construït per l'arquitecte Libón, amb frisos tallats amb mètopes i tríglifs i frontons plens d'escultures en l'estil sever, les quals ara s'atribueixen al Mestre d'Olimpia i la seva escola.

L'estructura principal de l'edifici era de la pedra calcària local, que no era vistosa i de qualitat molt pobra, de manera que estava coberta per una capa prima de estuc per donar-li l'aparença del marbre. Tota la decoració escultòrica del temple estava feta de marbre de Paros, i les teules del sostre eren del mateix marbre del Pentèlic que es va usar per construir el Partenó a Atenes.

El tema que unifica la iconografia del temple és la Dike, la justícia basada en els costums que representa Zeus, el seu defensor.

El frontó oriental, 5 atribuït erròniament a Peonio per Pausanias durant el seu recompte detallat de les obres de l'escultor a finalitats del segle II a. C., mostrava la mítica carrera de carruatges entre Pélope i Enómao, 6 amb Zeus parat al centre i flanquejat per parells d'herois i heroïnes, també dempeus, i ambdós grups de carruatges, a més de figures recolzades en les cantonades. Hipodamía i la seva criada se situen a l'esquerra del Zeus (el nord) i Pélope a la seva dreta. S'ha descobert una gran part de les quinze figures mitjançant excavacions, però són també els erudits en el tema discuteixen la ubicació i interrelació de les sis figures assegudes o agenollades dins de la totalitat, així com les seves identitats específiques.

El frontó occidental mostrava la centauromaquia, l'enfrontament durant les noces de Pirítoo entre lápitas i centaures, els qui havien transgredit la xenia, les normes sagrades d'hospitalitat sobre els quals es recolzen les conductes socials. Apolo7 es trobava parat en el centre, flanquejat per Pirítoo i Teseo.8 Els lápitas representaven l'ordre olímpic civilitzat, mentre que els centauras representaven la naturalesa primitiva dels éssers ctónico, el fris també recordava als grecs del segle V a. C. seva victòria sobre els perses, l'amenaça «forana» a l'ordre hel · lènic.

El pronaos i el opistodomos, el pòrtic d'entrada i el fals pòrtic posterior que servia per donar equilibri al disseny, es van construir in antis, amb sis mètopes en cada extrem, gravats amb els dotze treballs d'Hèracles, on l'heroi derrota a una sèrie de criatures i monstres que amenacen l'ordre dels justs.

Templo Tipo Griego. Templos griegos. Plano de un templo griego. Arquitectura griega. El griego antiguo. arquitectura antigua. grecia antigua. La sabiduria de grecia

L'Estàtua de Zeus a Olímpia (que hi ha al l'interior) va ser una escultura crisoelefantina elaborada pel famós escultor clàssic Fidias sobre el432 a. C., en el que actualment es coneix com Olimpia, Grècia, a 150 km a l'oest d'Atenes, i forma part de les Set Meravelles del Món Antic.

L'estàtua ocupava la totalitat de l'ample del passadís del temple construït per albergar. D'acord amb una font contemporània mesurava aproximadament dotze metres d'alt. Zeus va ser esculpit en ivori (o modelatge, doncs en la realització l'ivori es remullava en un líquid que ho feia més mal · leable).

Aqui vos deixo una pàgina von hi ha una paronamica del temple de zeus esperu que vus agradi:

http://www.360cities.net/image/athens-temple-of-olympian-zeus

Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_de_Zeus_Ol%C3%ADmpico_%28Olimpia%29
google imagenes
google traductor
http://patrimoniosdelmundo.wordpress.com/2011/10/26/estatua-de-zeus-en-olimpia/
http://www.360cities.net/image/athens-temple-of-olympian-zeus

Treball de Mèrida

Índice

Situació geográfica

Gastronomia

Cultura y tradició

Economía

Historia

Monuments

Museus

Situació geografica

Extremadura és la regió menys coneguda d'Espanya. Situada amb la frontera de Portugal al sud amb Andalusia i al nord amb Castella i Lleó, aquesta regió representa gairebé 8% del territori espanyol amb un 2.7% de la seva població.

Mapa d’Extremadura

Extremadura es caracteritza per la seva riquesa en paisatges, altes muntanyes, banyades pel seu riu Guadiana estan les vegas altes i baixes, embassaments o terres agrícoles.

Extremadura té també espais naturals molt grans amb biodiversitat abundant i salvatge que es pot veure en els parcs o reserves naturals de la regió Extremadura és la destinació ideal per als enamorats de la natura i dels monuments antics i com sempre Merida tambe o es .

GASTRONOMIA

Mèrida també té una rica gastronomia feta amb els productes que ofereix la rica regió extremenya.

En el vostre viatge a Mèrida no us podeu anar sense provar la caldereta de xai o el gaspatxo extremeny que, en la majoria de restaurants, us serviran una bona i rica ració a un preu econòmic.

Els principals plats gastronòmics típics de Mèrida i Extremadura són:

• Amanides: Zorongollos, Cojondongo, Jilimojas.

• Gaspatxo Extremeny.

• Carns de Xai Rostit o Guisado.

• Caldereta de Xai.

• Cardincha de Paleta de Borrego.

• Conill amb Estil de Mèrida.

• Escabetxos amb Peixos de Rio.
·Regirats de Espàrrecs Trigueros
·Migues extremeñes
·Cochifrito
·Caldereta extremeña

caldereta de xai caldereta extremeña

Historia

Va ser fundada al 25 a.c per l’emperador Agusto. Per el public Carisió , un llegat , per assentar als soldats veterans que habien lluitat en guerres cantabres .

Emperador Agusto

Tot i estar situada en una zona poc romanitzada i envoltada de tribus: Vettones, túrdulos, i Lusitans, aviat va començar a ser un focus importantíssim de la regió amb gairebé 50.000 habitants. La seva ubicació era perfecta: l'estil de les "ciutats-pont" romanes-Còrdova, Toluse-es va situar al marge del riu Guadiana i en la confluència d'importants vies de comunicació. Els turons que l'envolten no només la protegeixen, sinó que són el lloc perfecte per a la construcció de grans edificis públics-Teatre i Amfiteatre-. Prop existien deus d'aigua, matèries primeres de construcció, terres productives, boscos ... Tot això unit a que la planimetria de la ciutat era perfecta, amb carrers perpendiculars a tota l'extensió de la ciutat, va contribuir que Emerita Augusta es convertís en una de les ciutats romanes més importants.

El seu creixement va ser importantíssim, passant aviat, a ser la capital de la Lusitània, una de les tres províncies en què es dividia la Hispània Romana.

L'any 15 aC, Marc Agripa dóna el Teatre com a llegat a la fundació d'aquesta província i de la seva capital, escometent, a més, altres grans obres de condicionament.

En aquells dies ja s'havia construït la murralla i planificat urbanament la ciutat amb el seu Kardo maximus, Decumenus i amb el Fòrum Municipal en l's'ubiquen els temples de culte Imperial: de Diana i de Mart.

Només set anys més tard s'acaba em Amfiteatre, edificat al costat del Teatre, encara que els seus successives modificacions allarguen les seves obres fins al SI També es construeixen en aquesta època el circ, els ponts sobre els rius Barraeca i Anas, les clavegueres, els aqüeductes, etc.

Plànol de Emerita Augusta sobre l'actual,

on apareixen les restes més importants.

Cap a l'any 50 es crea el nou Fòrum Provincial, recinte porticat al qual s'accedia pel "Arc de Trajà". En aquest segle s'escometen diverses obres de condicionament i comunicació al Teatre i en l'Amfiteatre.

La influència dels emperadors de Italica, Trajà i Adrià, va fer que la ciutat prosperés en tots els aspectes, social, econòmica i culturalment.

Economia

El sector terciari i el sector primari és el predominant en les economies de les localitats de l'aglomeració urbana. La conurbació s'erigeix com a centre comercial de les comarques de Terra de Fangs, Terra de Mèrida - Vegas Baixes i localitats de l'oest de Vegas Altes i del sud de la província de Càceres. La indústria i la logística estan augmentant el seu pes dins de l'economia de la zona, per la seva posició geoestratègica.

Monedes de l'antiga Agusta Emerita

Cultura i tradició

Esdeveniments culturals:

Festival de Mèrida. Prestigiós Festival de Teatre Clàssic celebrat durant els mesos de juliol i agosto.18

Festival de Cinema Inèdit. Projecció de pel · lícules encara no estrenades comercialment a Espanya celebrat a finals de novembre o primers de diciembre.19

Festival Juvenil Europeu de Teatre Grecollatí. en abril.20

Via de la Plata Festival. El mes de juliol, festival de música metal.21

Extremúsika. El mes de Abril.22

Fancine Gay. Al novembre. Festival de cinema gai i lèsbic en el qual la ciutat és una de les seves seus al costat de Badajoz i Cáceres.23

Mostra Audiovisual Internacional "El Mes + Curt". A l'octubre, la ciutat és una de les seves sedes.24

Festival Internacional Cineposible d'Extremadura. Al març, la ciutat és una de les seves sedes.25

Festes locals:

Carnaval Romà de Mèrida: al febrer.

Setmana Santa de Mèrida: març-abril. Declarada d'Interès Turístic Nacional.

Fira de Setembre: són les festes més importants de la capital i se celebren durant la primera setmana de Septiembre.16

Dia d'Extremadura: 8 de setembre.

Fira Noia: important fira gitana celebrada en la festivitat del 12 de octubre.17

Santa Eulàlia de Mèrida, té lloc el 10 de desembre. Festa de marcat caràcter religiós en què es commemora el martiri de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat.

Monuments

El conjunt arqueològic de Mèrida és un dels principals i més extensos conjunts arqueològics d'Espanya. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1993 per la Unesco.

Els monuments són:

Teatre

Amfiteatre: Construcció més del gust popular que el teatre, va ser inaugurat el 8 a. C. Aquest edifici estava destinat a les lluites entre gladiadors, entre feres o entre homes i feres

Casa del Amfiteatre: Denominada así por situarse junto al amfiteatro.

Circ: Amb els seus més de 400 m de longitud i 100 m d'amplada era el més gran dels edificis d'espectacles de la ciutat i, juntament amb l'amfiteatre, era el que gaudia dels favors d'un públic més donat a emocions fortes que a cultes obres teatrals.

Aqüeduc de 'Rabo de Buey-Sa Lázaro': Portava l'aigua de rierols i deus subterrànies situats al Nord de la ciutat, es conserva bastant bé la conducció subterrània però de l'arquería construïda per salvar la vall de l'Albarregas sol queden tres pilars i els seus corresponents arcs pròxims al monument del circ romà ia un altre aqüeducte del segle XVI, en què es va utilitzar el material de l'aqüeducte romà per a la seva construcció.

'Xenodoquio': Únic resta d'arquitectura visigoda conservat a Espanya que no té un caràcter litúrgic.

Centre d'interpretació y excabació de la Basílica de Santa Eularia: La Basílica martirial de Santa Eulàlia de Mèrida és un edifici religiós.

Temple de Diana: Edifici pertanyent al fòrum municipal de la ciutat. És un dels pocs de caràcter religiós que es conserva en un estat satisfactori.

Arc de trajano: Fet a base de granit, i folrat en marbre a l'origen, mesura 13,97 m d'alt, 5,70 m d'ample i 8,67 m corresponents a la llum de l'arc. Es creu que té un caràcter triomfal, encara que també va poder servir com avantsala del Fòrum Provincial.

Temple del conjunt Provincial del Cult Imperial

Àrea Arquelògica de Morería:Restes d'un barri romà i d'un barri àrab.

Pont romà sobre el riu Guadiana: Se puede considerar, de algún modo, como el origen de la ciudad y, en todo caso, el que marca su trazado siendo prolongación de una de las arterias principales de la colonia.

Alcazaba y Conventual

Casa del Mitreo: Trobada fortuïtament al començament de la dècada de 1960, es troba situada a la falda meridional del turó de Sant Albín.

Àrea Funeraria de los Columbiarios: Amb aquesta denominació es coneixen dues construccions funeràries, realitzades a cel obert, situades extramurs de la ciutat romana.

Acueduc dels Milagres: Formaba parte de la conducción que traía el agua a Mérida desde el embalse de Proserpina situado a 5 km de la ciudad. Data de inicios del I d. C.

Pont romà sobre el riu Albarregas; La seva edificació es va realitzar en època d'August, per tal de salvar les aigües del riu Albarregas abans de desembocar en el riu Guadiana a escassament uns centenars de metres riu avall.