Explotació actual i del segle XIX a Bombai



Explotació actual i del segle XIX a Bombai

1. 1 Situació geogràfica

Bombai o Bombaí és la capital de l'estat de Maharashtra i la ciutat més gran de l'Índia, un país ubicat en el sud d'Àsia. 



Bombai es a una illa anomenada Salsette, davant la costa oest del país, a la costa de la mar Aràbiga.


A aquesta ciutat podem trobar per exemple la porta de la India, la universitat de bombai, el
Museu de Chhatrapati Shivaj...














Museu de Chhatrapati Shivaj


Uns monuments que fan veure que hi ha dues bombais, una rica i altra sobreexplotada desde fa segles.


2.Introducció

Encara que l'Índia té la industria cinematogràfica de Bollywood, la meitat dels habitants, hi viuen en barris de barraques, Slums, en condicions infrahumanes. On hi ha una vulneració dels Drets Humans y grans explotacions a adults, vells o nins.


                                                                Posar al minut 9:30

Els nens pertanyents a les famílies més pobres de Bombai tenen tres opcions de futur:
treballar en la collita i separació d'escombraries en els grans abocadors, pidolar o
prostituir pels carrers o estacions de la ciutat. En la gran majoria dels casos, per
darrere d'aquestes formes d'explotació infantil estan les màfies, que negocien o rapten a
aquests nens de les seves famílies per comerciar amb ells.


2.1 Causes

2.2
Actualitat

Aquesta gran desigualtat ha sigut provocada per polítiques molt actives per atreure inversió estrangera, en les que Bombai s'ha convertit en poc temps en un dels centres econòmics més importants d'Àsia (una causa molt parescuda a com va quedar sobreexplotada per l'imperialisme en époques pasades)
Aquest pol és responsable de la meitat de tot el comerç exterior de l'Índia i basa el seu creixement sobretot en el sector serveis, on les multinacionals d'inversió i consultoria ofereixen opcions a les professionals amb qualificació. Aquest fet atrau moltes persones en la recerca de feina i un futur millor. Pero la realitat es que hi ha una gran discriminació.
Encara que aconsegueixin la supervivència (encara que evidentment en unes condicions d'habitabilitat i alimentació que s'acaben pagant en forma de menor esperança de vida i pèssima qualitat de la mateixa) no fa que deixin de ser pobres.
2.3
L'imperialisme
 
Encara que en separen molts de segles amb l'actualitat les causes són molt parescudes a les del s.XIX, quan a la darreria del segle XIX, Gran Bretanya  posseïa el major imperi colonial (entre les seves possesions estaba l'India ''la joia de la corona) i controlava les rutes comercials de l'Atlantia, a l'Indic, al Pacífic i del Mediterrani i regnava un nou sistema: l'imperialisme.

(·L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència d'un estat a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.)

L'imperialisme va sorgir com a conseqüència lògica de la Revolució Industrial i la nova economia capitalista.  
Es necessitaven nous territoris d'on treure matèries primeres i nous mercats on vendre els productes. Durant la Revolució Industrial es produeix un fort augment de la població, de tal manera que a finals del segle XIX la població europea pas de 300 a 450 milions d'habitants. D'altra banda, la revolució es va caracteritzar també pels avenços tecnològics, fins al punt que l'home blanc va sentir una sensació de poder i de superioritat que li va fer anhelar la conquesta de nous territoris on "millorar" la vida de persones "inferiors".


La superioritat tècnica, política, econòmica i militar crea en l'home occidental un sentiment de superioritat que el porta a una carrera per ocupar territoris i que afectarà principalment a Àfrica i Àsia a mitjan segle XIX i principis del XX. Els territoris ocupats passen doncs a dependre econòmica i administrativament de les potències colonitzadores.Les causes de l'imperialisme van ser diverses, però entre els motius que van portar a aquesta expansió estan:      -L'existència de dues formes de vida diferents: els estats imperialistes, dominadors, i els territoris dominats, les colònies.      -Excedent de població europea que necessita treball i que el troba a les colònies. Emigració.


     -Superioridad Tècnica i científica.

    
-Poder Militar.
 

     -desig De seguretat i poder polític.

    
-desig D'estendre la religió.
 

     -Creencia En la superioritat de l'home blanc i en la seva obligació de civilitzar a les altres civilitzacions no europees.

 
El major període de colonització europea va tenir lloc durant el Renaixement. L'Imperi britànic va ser el més extens de tots ja que els seus dominis s'estenien pels cinc continents.Els inicis de l'Imperi britànic es remunten al segle XVI, amb Elizabeth I (1533-1603). La reina va recolzar la destrucció dels vaixells espanyols que portaven, entre altres coses, or i plata del recentment descobert continent americà, va fomentar l'assentament de comerciants britànics en altres parts del món, creant així colònies, va fer que les companyies britàniques tinguessin tot el poder sobre els negocis en els seus territoris o colònies i va convertir a Irlanda en la colònia britànica més important. Enric VIII va obligar als irlandesos a reconèixer-ho com el seu rei ia acceptar la seva religió.Al segle XVII, es creen les 13 colònies americanes: Virginia, Plymouth, Massachusetts. New Hampshire, New Haven, Connecticut, Rhode Island, Maryland, Pennsylvania, Delaware, les dues Carolines i Geòrgia. Els pobladors originals eren principalment anglesos, després van arribar els francesos, els alemanys i els escocesos-irlandesos. L'únic llaç d'unió entre les colònies britàniques era el rei i el fet que totes les colònies es dedicaven a l'agricultura. També hi va haver molt de comerç marítim, especialment des de Nova Anglaterra, els mercaders i comerciants tractaven amb Anglaterra, Àfrica i l'oest de les Índies.L'imperialisme britànic del segle XVIII destaca per:El Tractat d'Utrecht, signat el 1713, pel qual França va cedir als anglesos la major part dels seus territoris americans.La Guerra dels Set Anys, 1756-1763, com a resultat de la rivalitat colonial entre francesos i anglesos. Va ser durant aquesta guerra quan els anglesos es van fer amb el control de l'Índia. Va acabar amb el Tractat de París, amb el qual Gran Bretanya va obtenir importants territoris.La conquesta per part dels anglesos de Senegal i Gàmbia, establint les seves primeres bases a l'oest d'Àfrica.No obstant això, la independència de les colònies americanes en 1776 es considera la conseqüència de l'enorme despesa que els anglesos van tenir durant el seu període imperialista i colonitzador, que haurien de posar les mires a l'Est ia l'Àfrica per compensar la pèrdua de les colònies americanes.Al segle XIX, després de la Batalla de Trafalgar (1805), Anglaterra es va convertir en la potència naval més important del món. És llavors quan l'imperialisme va esdevenir una absoluta realitat, especialment en els últims 30 anys del segle. L'imperialisme del segle XIX va ser diferent al dels segles XVII i XVIII ja es va centrar en l'explotació dels recursos i les persones. Es va caracteritzar per:1. Imperi el constitueixen ara Àfrica, Àsia i el Pacífic.2. Els territoris conquistats eren ara territoris ocupats i no noves societats com en segles anteriors, on una minoria europea controlava la política ia la població nativa.3.Hubo més pressa per ocupar territoris, el que va provocar guerres entre les diferents forces europees que van culminar en la Primera Guerra Mundial. Les raons que expliquen aquestes presses per conquerir territoris són:a) Les conseqüències de la Revolució Industrial, és a dir: el creixement del capital que va resultar del creixement industrial va comportar un imperialisme financer ja es va necessitar ampliar el mercat i els territoris, i un imperialisme comercial, ja que es va necessitar trobar nous mercats per als productes i per obtenir matèries primeres. D'altra banda, el creixement de la població va fer necessari que molta gent emigrés per trobar feina i millors expectatives de futur.b) Un sentiment nacionalista, basat en la creença de la supremacia de la raça blanca, i en particular de la britànica, recolzada per Chamberlain, polític anglès, i Kipling, escriptor anglès nascut a Bombai, que considerava obligació de l'home blanc estendre la seva cultura i civilització entre races inferiors.Al segle XIX, les colònies britàniques eren:Austràlia, que es va convertir en un domini de l'Imperi britànic el 1901.Nova Zelanda, que va esdevenir un domini en 1907.L'Índia, que es va convertir en la joia de la corona i al trampolí britànic per conquerir Birmània, Malàisia, Singapur i l'Afganistan. Va ser el domini més important, una colònia d'explotació, administrada per la Companyia de les Índies Orientals. Era la principal subministradora de matèries primeres com cotó, te ...Xina, la Guerra de l'Opi va acabar amb el Tractat de Nanking (1842), pel qual els anglesos van obtenir Hong Kong i l'obertura de diversos ports costaners al comerç exterior, suposant així la intromissió britànica en els assumptes xinesos.Àfrica, a la qual els anglesos van estar a punt de connectar de nord a sud, anant d'una costa a la seva oposada, però que finalment va ser repartida entre les diferents potències europees en la Conferència de Berlín. Menció especial per la seva importància històrica és la que mereix Àfrica del sud, rica en or i diamants.La política econòmica de l'Imperi britànic dels segles XVII i XVIII es van basar en el mercantilisme, teoria segons la qual la riquesa d'un país es basa en la quantitat d'or i plata que posseeix. Així doncs, les colònies existien únicament perquè els països dominadors d'aquestes es beneficiaran econòmicament a través de l'obtenció de matèria primera. D'aquesta manera, al segle XVII sorgeixen "Les Cartes de Navegació", donant als vaixells anglesos el monopoli del comerç marítim.No obstant això, més tard el mercantilisme va caure degut principalment a un nou sistema econòmic que demandava un comerç lliure, sense la intromissió del Parlament britànic en els negocis de l'empresa privada.Durant el segle XIX les colònies es van organitzar políticament de dues maneres diferents:Colònies Reales, d'administració directa, que, sense els seus propis governs, depenien de l'administració de Londres i tenien un governador que estava a càrrec de la colònia.Protectorats, amb els seus governs propis indígenes per evitar problemes i un governador imperial, responsable de la política exterior. Exemples: Egipte, Malàisia i Sierra Leone, normalment seguit en aquells territoris que ja tenien els seus propis governs abans de l'assentament anglès.Econòmicament, les colònies també s'explotaven de dues formes diferents, que determinaven el tipus de colònies a les que convertirien:Colònies d'assentament, com ara Austràlia i Canadà.Colònies d'explotació, l'economia estava controlada per companyies angleses i on la majoria de la població nativa estava sota les ordres d'una minoria britànica.Dos escriptors van reflectir aquesta època imperialista: Joseph Conrad (1857-1924) i Rudyard Kipling (1865-1936).Conrad va néixer a Polònia però es va fer ciutadà britànic en 1886. Va escriure sobre les colònies europees i sobre una corrompuda societat europea, sobre la naturalesa i els efectes de l'imperialisme, econòmic i colonial. Les seves obres se centren en la intrusió dels europeus al Pacífic, les Índies orientals, Amèrica del sud i Àfrica. Els seus colonitzadors provenen de diferents països i són intolerants i explotadors. En les seves obres, el colonialisme emergeix de forma brutal i el poder és corrupte i obert als abusos. Conrad va compartir amb Kipling i Maugham seva fascinació per cultures diferents, especialment les del llunyà Est i Àfrica.Kipling va néixer a Bombai però es va educar en el "United Services College", una institució per a fills d'oficials. Va tornar a l'Índia el 1882 com a periodista. Va viatjar per tota l'Índia i arreu del món i quan va tornar a Anglaterra en 1889 era un escriptor reconegut. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura en 1907. Les seves obres sobre l'Índia britànica són un veritable llegat històric. Els seus temes tenen com a teló de fons l'Índia i els seus habitants, i els seus personatges són soldats i civils que insisteixen sobre la importància de la disciplina, l'autoritat, l'obediència i el patriotisme. Kipling va escriure sobre un tema fins llavors inexistent en la literatura, sobre els problemes psicològics i morals que sorgeixen en viure entre persones de cultura diferent sota el comandament anglès. Kipling estava convençut dels avantatges i la importància d'un Imperi i de la responsabilitat de l'home blanc de crear una única civilització nascuda de diferents races, cultures i credos.El Imperialisme es va convertir, doncs, en una doctrina sòlida basada en un sentiment de superioritat i supremacia de la raça blanca. Londres es va convertir en la principal ciutat del món. La població nativa va disminuir al principi causa dels enfrontaments amb els anglesos, les noves malalties i les dures condicions de treball. Però després els avenços europeus en medicina van disminuir la mortalitat, passant després a una superpoblació que encara perdura en alguns territoris. La població nativa depenia dels seus colonitzadors i estava marginada i explotada, el que dóna lloc a un "antiimperialisme". Pel que fa a la cultura, també es va pretendre imposar els costums europeus, la religió cristiana, la llengua ... Només alguns territoris amb religions molt arrelades com la budista o la musulmana van escapar de l'aculturació. La gran majoria van acabar sucumbint a la cultura i forma de vida europea, portant amb si una nova cultura, una cultura de barreja peculiar.De fet, la paraula "colonització" no és sinó el terme per a la dominació política, cultural i econòmica d'un territori, que unida a l'adjectiu "imperialista" accentua el caràcter supranacional de la colonització, això va ser el que va significar l'Imperi Colonial Britànic per els territoris colonitzats. A Gran Bretanya aquest sentiment supranacional estava representat pel "jingoísmo", un moviment nacionalista i racista, evocador del "Imperi" i del deure de l'home blanc de sotmetre i culturitzar pobles inferiors. Kipling va ser un clar defensor de l'Imperi i del deure de l'home blanc pel que fa a "pobles mitjà moribunds" als quals calia "salvar". Salvar de què? Si, de l'explotació i el maltractament de les races "culturalment superiors" que van crear fronteres fictícies en benefici propi i van provocar profunds i irreversibles canvis socials i culturals.

Per tant, al tenir l'India grans recursos varen ser de gran interés per a Gran Bretanya (els seus conquistadors) manera que fins i tot es varen rivalitzar amb França per annexar-se amb Birmània i amb la Rússia pel domini de l'Afganistan i del Tibet i així garantir la seguretat de la colònia. Que va ser una gran proveidora de matèries primeres i un gran mercat per als productes britànics. 


Racisme 

Ràpidament l'imperialisme i el colonialisme feren caure en un racisme.
Tots eels càrrecs i determinades professions (advocats, metges), només podien ser exercits per britànics, que solien emigrar a l'India per millorar el seu estatus social. Vivien aïllats  en mansions luxoses, reclosos en clubs privats i amb una actitud general de menyspreu cap als indígenes (una característica molt habitual en els europeus d'aquella época), com es pot veure en les següents paraules d'un francés: 
 
"Cal dir obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret sobre les races inferiors, i també un deure sobre elles: tenen el deure de civilizarlas".
 
 Jules Ferri a la Cambra de Diputats frances, juliol de 1885.
 
Però per altra banda hi havia gent que intentava defensar una igualtat entre els europeus y els indigens:

"Raça inferior els hindús? ¿Raça inferior els xinesos? No. (...) No intentem doncs revestir la violència amb el nom de la civilització, no parlem de dret, de deure. La conquesta que preconizáis és l'abús pur i simple .... " 
 
Georges Clemenceau, juliol de 1885

Malgrat que les classes altes de l'Índia mantenien la seva riquesa, la resta de la població estaba sotmesa a unes condicions de vida duríssimes. Durant el darrer terç del segle XIX, la fam va provocar la mort d'entre 30 i40 milions de persones. En gran part va ser perquè els britànics varen obligar a conrear productes rendibles per exportar i varen deixar als pagesos sense conreus de subsistència.


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario